Diferències entre els contractes de patrocini i les subvencions - Deportes

El contracte de patrocini publicitari és aquell pel qual el patrocinat, a canvi d’una ajuda econòmica per a la realització de la seva activitat esportiva, benèfica, cultural, científica o d’una altra naturalesa, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador (art. 22 de la Llei 34/1988, d’11 de novembre, general de publicitat).

En l’àmbit esportiu, el patrocini és un contracte de naturalesa privada en el qual una entitat privada o pública aporta recursos econòmics o materials a una entitat esportiva, un equip, un esportista o un esdeveniment esportiu a canvi d’una contraprestació publicitària o altres beneficis comercials, promocionals o reputacionals.

La finalitat principal del patrocini no és fomentar una activitat d’interès públic, sinó obtenir una contraprestació que permeti associar la imatge, els valors o la marca del patrocinador a l’activitat esportiva patrocinada.

Els elements clau del patrocini esportiu són:

a) Aportació del patrocinador

El patrocinador fa una aportació econòmica, material o de qualsevol altra naturalesa destinada al desenvolupament de l’activitat, projecte o esdeveniment esportiu objecte del patrocini.

b) Contraprestació publicitària

A canvi de l’aportació rebuda, el patrocinat assumeix obligacions concretes de difusió, promoció o publicitat en favor del patrocinador, com ara la incorporació de la seva marca o logotip en equips, instal·lacions, esdeveniments, material promocional o canals de comunicació.

c) Caràcter onerós

La concurrència de la nota d’onerositat constitueix un element essencial del contracte de patrocini. No és suficient l’existència formal d’una obligació publicitària, sinó que cal que la contraprestació assumida pel patrocinat sigui real, efectiva i proporcionada a l’aportació econòmica efectuada pel patrocinador. Quan aquesta equivalència no existeix o el retorn publicitari és merament accessori, podria resultar procedent l’aplicació del règim propi de les subvencions.

És important, per tant, que la decisió de recórrer al patrocini vagi precedida d’una valoració del retorn publicitari esperat, atenent factors com l’abast territorial de l’activitat, el nombre de participants o espectadors, la cobertura mediàtica i la visibilitat efectiva de la marca institucional.

d) Vinculació de la imatge del patrocinador

La causa característica del contracte consisteix a associar la imatge, la marca o els valors del patrocinador a l’activitat desenvolupada pel patrocinat, amb la finalitat d’obtenir més visibilitat, projecció pública o retorn reputacional.

Les principals modalitats del patrocini esportiu es poden dur a terme de diverses formes. La fórmula més habitual i utilitzada és la del patrocini econòmic. No obstant això, també pot consistir en una aportació d’elements esportius (samarretes, pilotes, raquetes, sabatilles esportives, etc.) o en el suport i difusió en mitjans de comunicació (patrocini mediàtic).

Igualment, les tipologies de patrocini es poden classificar en diverses categories, com són:

1. Patrocini institucional (competicions, federacions o lligues esportives): s’associa a la celebració d’activitats esportives organitzades per federacions o lligues professionals.
2. Patrocini nominatiu en infraestructures esportives: implica la utilització del nom d’una marca concreta per promocionar una instal·lació esportiva.
3. Patrocinis de clubs o equips esportius: les empreses patrocinen clubs esportius o equips a canvi que la seva marca o logotip s’insereixi en els equips, les instal·lacions esportives o el material promocional.
4. Patrocini d’esdeveniments: les marques guanyen visibilitat mitjançant l’aparició del seu logotip en partits, tornejos o competicions esportives.
5. Patrocini d’esportistes individuals: les marques valoren la popularitat i influència d’un esportista concret per donar a conèixer el seu producte de manera global.

Quan una Administració pública actua com a patrocinadora, el contracte de patrocini és un contracte privat. Per tant:

- La preparació i adjudicació es regeixen (en defecte de normes específiques) per la legislació de contractes (LCSP), i s’hi apliquen supletòriament les normes de dret administratiu restant o, si escau, les normes de dret privat, segons correspongui per raó del subjecte o entitat contractant.

- Pel que fa als efectes i extinció, es regeix pel dret privat (art. 26.2 LCSP).

Així doncs, l’expedient administratiu s’inicia amb l’informe justificatiu de les necessitats que es pretenen cobrir i de la idoneïtat del contracte per satisfer-les. D’altra part, i en relació amb el preu del contracte, cal incorporar-hi una valoració tècnica respecte del cost del patrocini, les prestacions a fer pel patrocinat i la valoració que el retorn de la inversió tindrà per als interessos públics que representa l’Administració o entitat patrocinadora.  

En relació amb el procediment, la tramitació es pot considerar com un procediment negociat sense publicitat, en virtut del que preveu l’article 168.a.2 LCSP (protecció de drets exclusius, incloent-hi els drets de propietat intel·lectual i industrial). Igualment, i en cas que l’import del contracte no superi el llindar previst, es pot formalitzar un contracte menor, segons el que preveu l’article 118 LCSP.

Quan es pretengui contractar una entitat concreta, convé motivar les raons que justifiquen la seva singularitat o la inexistència d’alternatives equivalents per assolir l’objectiu publicitari perseguit.

En relació amb el contingut del contracte de patrocini, depèn dels acords convinguts entre les parts, però els elements fonamentals que inclou aquesta tipologia de contractes són els següents:

1. Parts del contracte: patrocinador (entitat pública o privada que aporta els recursos econòmics, materials, etc.) i patrocinat (entitat esportiva que rep aquests recursos).
2. Contraprestacions: detalla les actuacions a fer per cada una de les parts i la remuneració a percebre pel patrocinat.
3. Drets d’imatge i publicitat: determina en quins casos, de quina forma i en quins tipus de suport s’utilitzarà la imatge de marca del patrocinador.
4. Exclusivitat: s’hi pot incloure aquesta clàusula si es pretén que sigui un únic patrocinador el que doni suport econòmic a l’entitat esportiva, l’esdeveniment o l’activitat.
5. Durada: especifica el termini en què s’estendrà el patrocini.
6. Determinació de responsabilitats: especialment davant tercers, en cas de danys que es puguin produir.
7. Clàusules de resolució específiques: detalla els supòsits en què l’acord finalitzarà abans de la durada prevista.

Per tant, és convenient que en l’elaboració del contracte de patrocini es comprovi que:

- El retorn publicitari està clarament definit.

- Les obligacions del patrocinat són concretes i verificables.

- Hi ha una relació raonable entre l’import i la contraprestació.

- El contracte preveu com s’acreditarà el compliment.

- No es limita a finançar una activitat, sinó que garanteix un retorn institucional efectiu.

Una subvenció és un instrument de les administracions públiques per fomentar activitats d’utilitat pública o interès social.

En l’àmbit esportiu, es tracta d’una aportació de recursos públics que una Administració pública fa a una entitat, un club esportiu o una persona física per al desenvolupament d’activitats esportives, la promoció de l’esport base, l’organització de competicions, la millora d’infraestructures esportives o altres finalitats d’interès públic.

Les característiques principals de les subvencions són (art. 2 LGS i art. 118 Decret 179/1995) les següents:

a) És una disposició dinerària gratuïta feta per una Administració pública que no comporta una contraprestació directa per part dels beneficiaris.

b) Està subjecta al compliment d’un objectiu, execució d’un projecte, realització d’una activitat o adopció d’un comportament singular.

c) El beneficiari ha de complir les obligacions materials i/o formals que s’hagin establert.

d) Té com a objectiu el foment d’una activitat d’utilitat pública o interès social.

e) El total dels ingressos provinents de la subvenció o subvencions rebudes no pot superar el cost total de l’activitat subvencionada (art. 19.3 LGS). En cas contrari, caldrà reintegrar l’excés obtingut sobre el cost de l’activitat subvencionada (art. 37.3 LGS).

f) A efectes de publicitat i transparència, totes les subvencions i els ajuts concedits per les administracions públiques s’han de publicar. Concretament, a Catalunya, al Registre d’ajuts i subvencions de Catalunya (RAISC), que, al seu torn, nodreix la Base de dades nacional de subvencions (BDNS).

Les entitats esportives, els clubs i els esportistes professionals necessiten recursos econòmics per desenvolupar la seva activitat. En aquest context, la fiscalitat aplicable a les actuacions de suport de les activitats esportives es pot convertir en un element fonamental per valorar la modalitat de finançament (públic o privat) d’aquestes, per la qual cosa resulta d’interès analitzar la normativa tributària vigent i, si escau, els beneficis fiscals aplicables a les subvencions i els patrocinis.

1. Subvencions

L’atorgament d’una subvenció de contingut econòmic a una persona física té la consideració, amb caràcter general, de guany patrimonial als efectes de l’impost sobre la renda de les persones físiques (article 33.1 de la Llei de l’IRPF). No obstant això, determinades subvencions poden gaudir d’un règim d’exempció quan així ho prevegi expressament la normativa tributària. És el cas, entre d’altres, de determinats ajuts destinats a esportistes d’alt nivell, regulats a l’article 4 del Reglament de l’IRPF, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març.

Pel que fa a les persones jurídiques i altres entitats, el tractament fiscal de les subvencions es regeix principalment per la normativa de l’impost sobre societats. Amb caràcter general, les subvencions percebudes constitueixen un ingrés que s’integra en la base imposable de l’impost, llevat que una disposició específica prevegi un tractament diferenciat.

2. Patrocini esportiu

El contracte de patrocini esportiu es caracteritza per l’existència d’una relació onerosa entre les parts. Així, l’aportació econòmica del patrocinador constitueix la contraprestació de l’obligació assumida pel patrocinat de difondre o promocionar la imatge, la marca, els productes o l’activitat del patrocinador.

La Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport, estableix, en relació amb el tractament fiscal del patrocini, que les polítiques públiques han de dissenyar-se i desenvolupar-se en coordinació i col·laboració amb les comunitats autònomes, i entre les seves finalitats destaca, a l’article 3.g: «L’establiment d’un marc normatiu i d’actuació que afavoreixi la participació del sector privat, de les entitats o empreses, físiques o jurídiques, que prestin serveis esportius en la promoció i en el desenvolupament de l’activitat física i l’esport mitjançant accions de patrocini esportiu i, si s’escau, d’un tractament fiscal específic que n’incentivi i n’afavoreixi la participació en l’esport».

Des del punt de vista tributari, els contractes de patrocini esportiu estan subjectes a l’impost sobre el valor afegit (IVA). D’acord amb l’article 4.1 de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, estan subjectes a aquest impost les prestacions de serveis efectuades per empresaris o professionals a títol onerós en el desenvolupament de la seva activitat econòmica. En conseqüència, atès que el patrocini implica una prestació de serveis de caràcter publicitari o promocional a favor del patrocinador, l’entitat o persona patrocinada ha de repercutir l’IVA corresponent sobre la contraprestació percebuda.

Aquest criteri ha estat confirmat per la Direcció General de Tributs, que considera el patrocini esportiu com una operació subjecta a l’IVA per l’existència d’una contraprestació directa entre les parts (consulta vinculant DGT CV0708-02, de 10 de maig de 2002).

Igualment, i en cas que el patrocini el duguin a terme entitats del sector públic, la consulta vinculant CV0666-17, de 15 de març de 2017, assenyala que una entitat mercantil pública té la condició d’empresari a efectes de l’IVA, donat que ordena un conjunt de mitjans personals i materials, amb independència i sota la seva responsabilitat, per desenvolupar una activitat empresarial.

Pel que fa a l’impost de societats, les despeses derivades del patrocini esportiu tenen la consideració, amb caràcter general, de despeses fiscalment deduïbles. L’article 15.e de la Llei de l’impost sobre societats exclou de la categoria de liberalitats les despeses destinades a promocionar, directament o indirectament, la venda de béns o la prestació de serveis, així com les que estan correlacionades amb els ingressos de l’activitat.

En conseqüència, les quantitats satisfetes en concepte de patrocini esportiu són fiscalment deduïbles quan responen a una finalitat promocional o publicitària vinculada a l’activitat econòmica del patrocinador, estan degudament justificades i comptabilitzades, i compleixen el principi de correlació amb els ingressos. Aquest criteri ha estat reiteradament reconegut per la Direcció General de Tributs, entre d’altres, en les consultes vinculants V1655-16, de 15 d’abril de 2016; V3559-16, de 3 d’agost de 2016, i V0070-00, de 25 de gener de 2000.

Quadre-resum

Amb les subvencions i els contractes de patrocini, conviuen altres figures jurídiques que hi poden compartir alguns elements, però que responen a finalitats i règims jurídics diferents.

Per aquest motiu, resulta és essencial identificar adequadament cada figura, tant per garantir l’adequació a la normativa aplicable com per evitar l’ús de figures jurídiques que no es corresponen amb la realitat de la relació establerta.

Amb aquesta finalitat, s’incorpora a continuació un quadre comparatiu que recull, de manera sintètica, els principals elements diferencials entre les figures següents:

 

En conclusió, i com a criteri orientatiu, a l’hora de triar la figura jurídica que es vol utilitzar, s’ha de tenir en consideració el següent: